Com ja alertava el Director de l’OMS (Organització Mundial de la Salut), Tedros Adhanom Ghebreyesus l’any 2018: “la contaminació atmosfèrica és el nou tabac”. I va afirmar que més del 90% de la població mundial respira aire tòxic i pateix cada cop més les conseqüències en la salut especialment en els nens. En conseqüència, ja aquell any va alarmar que el simple fet de respirar matava cada any 7 milions de persones i causa danys a milers de milions més, una xifra corroborada per l’OMS el 2021.
A Espanya, el 93% de la població respira un aire que excedeix els límits considerats perillosos per a la salut; en concret, el 2017 aquests van ser superats a les principals ciutats espanyoles segons informa la Fundació del Cor.
Fins fa no gaire temps, se solia relacionar la contaminació de l’aire amb les patologies respiratòries, però a les consultes mèdiques ha quedat de manifest que perjudica el cos humà de moltes maneres. La contaminació atmosfèrica pot provocar des de malalties cardiovasculars a malalties renals, passant per les neurològiques com el Parkinson. En Aquesta línia, per exemple, la revista PNAS també va publicar un estudi que assegurava que la combinació de la predisposició genètica i l’exposició a aire contaminat multiplica el risc de patir una depressió.
Tornant a les malalties cardiovasculars, en un reportatge publicat al diari elmundo.es, Jordi Bañeras, cardiòleg de l’Hospital Vall d’Hebron (Barcelona), va explicar de manera molt entenedora que “quan inhalem els contaminants presents a l’aire, aquests passen al torrent sanguini, on produeixen inflamació i fan malbé les artèries El que més s’ha demostrat és que la contaminació atmosfèrica provoca cardiopatia isquèmica, que és la malaltia de les artèries, és com un calaix de sastre on fiquem tant persones que han patit infarts de miocardi com gent que té les artèries danyades, però, encara no ha patit un infart”, explica.
Tan important és l’efecte de la contaminació atmosfèrica en les malalties cardiovascular, que la pol·lució ja es considera el quart factor de risc causant de més mortalitat, per darrere de la hipertensió, el tabaquisme i la mala alimentació, i davant del colesterol alt, el sobrepès o el sedentarisme.
Un dels principals impediments a l’hora de lluitar contra aquesta causa de mort, és que a escala individual és molt difícil de poder controlar la qualitat de l’aire que respirem i, per tant, ens trobem davant d’un problema de salut pública.
En aquest context, el setembre del 2021, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar les noves Directrius mundials sobre la qualitat de l’aire tot aportant proves clares del dany que la contaminació de l’aire infligeix a la salut humana en concentracions encara més baixes del que se suposava fins ara.
Aquestes directrius recomanen nivells de qualitat de l’aire respecte de sis contaminants per als quals es disposa de dades recents sobre els seus efectes en la salut: partícules en suspensió (PM), ozó (O₃), diòxid de nitrogen (NO₂), diòxid de sofre (SO₂) i monòxid de carboni (CO).
Els riscos per a la salut associats a les partícules en suspensió de diàmetre igual o inferior a 10 i 2,5 micres (µm) (PM₁₀ i PM₂,₅, respectivament) són especialment rellevants per a la salut pública. Tant les PM₂,₅ com les PM₁₀ són capaces de penetrar profundament als pulmons, però les PM₂,₅ poden fins i tot entrar al torrent sanguini, cosa que afecta principalment el sistema cardiovascular i respiratori, així com altres òrgans. Les PM són generades principalment per la combustió de combustibles a diferents sectors, com el transport, l’energia, les llars, la indústria i l’agricultura.
En el mateix informe, l’OMS alarmava que segons dades del 2019 més del 90% de la població mundial viu en zones on les concentracions superen els nivells de referència fixats per aquest organisme el 2005 respecte a l’exposició perllongada a les PM₂,₅.
L’OMS aporta llum a la realitat, afirmant que “gairebé el 80% de les morts relacionades amb les PM₂,₅ podrien evitar-se al món si els nivells actuals de contaminació de l’aire es reduïssin i equiparessin els proposats a les directrius actualitzades.” I afegeixen que “al mateix temps, la consecució de les metes intermitges donaria lloc a una reducció de la càrrega de morbiditat, el major benefici de la qual s’observaria als països amb altes concentracions de partícules fines (PM₂,₅) i grans poblacions.”
Finalment, i segons l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), val la pena destacar que les ciutats europees podrien evitar 114.000 morts prematures addicionals cada any si complissin les noves recomanacions de qualitat de l’aire presentades per l’OMS.
Fonts d’informació:
