El concepte Food Defense és un terme els orígens del qual es troben en els atemptats terroristes als Estats Units d’Amèrcia (EUA) del 2001 i la posterior publicació de la Llei contra el bioterrorisme el 2002. No obstant això, pot ser entès de dues maneres diferents segons la institució que en fa la descripció.
Ara com ara, no trobem una única definició internacionalment acceptada del concepte food defense. D’una banda, l’Administració dels EUA: la Food and Drug Administration (FDA), el Departament d’Agricultura (USDA), i el Departament de Seguretat Nacional (DHS) utilitzen aquest terme per abastar les activitats relacionades amb la protecció del subministrament d’aliments contra actes deliberats o intencionals de contaminació o manipulació. A més, dins aquest terme inclouen una altra nomenclatura similar com bioterrorisme (BT)
o contraterrorisme (CT).
D’altra banda, el Servei de Seguretat Alimentària i Inspecció de l’USDA defineix food defense amb més detall com la protecció dels productes alimentaris contra l’adulteració intencionada per agents biològics, químics, físics o radioactius.
Així, podríem concloure que el concepte food defense, en espanyol conegut més com a “defensa alimentària”, fa referència al conjunt d’estratègies i mesures destinades a protegir els aliments contra actes intencionats de contaminació o alteració per agents biològics, químics, físics o radioactius.
Els autors d’aquests actes poden ser grups terroristes (bioterrorisme), empleats descontents o empreses competidores, entre d’altres. Una contaminació o sabotatge d’aquest tipus podria tenir efectes tòxics o mortals en els consumidors, provocar situacions de pànic i desconfiança, i fer malbé seriosament la imatge de l’empresa o sectors afectats. Tot i això, aquestes accions intencionals succeeixen amb molt poca freqüència i són difícils de detectar i pronosticar.
Quan les empreses agroalimentàries implanten un pla adequat de Food Defense s’estan preparant per donar resposta al creixent nombre de clients que l’exigeixen als seus proveïdors alhora que milloren la seva imatge i posicionament al mercat, oferint un valor afegit als seus productes i evidenciant el ferm compromís amb la protecció del consumidor.
És el mateix un pla de Food Defense que un pla APPCC?
Definitivament, la resposta és que no. És més, es considera un error el fet de considerar el food defense com a sinònim d’innocuïtat dels aliments i els plans de food defense com els plans d’APPCC que han d’instaurar les empreses alimentàries.
L’objectiu dels sistemes d’APPCC és identificar els perills físics, químics i biològics no intencionats (que normalment poden aparèixer per negligències) i que són importants per a la seguretat alimentària. En canvi, l’objectiu d’un pla de food defensa és identificar, mitigar i vigilar possibles fonts de contaminació intencionada dels aliments.
Si bé és cert que aquests dos plans són independents, no podem negar que poden compartir elements comuns com ara el precintat de contenidors durant el transport.
Si voleu aprendre més sobre Food Defense, us recomanem el curs Food Defense: biovigilància alimentària.
Més informació:
