Els desfibriladors son aparells que ajuden a normalitzar el ritme cardíac d’una persona així com mantenir-ne les constants vitals en cas d’urgència fins que aquesta pugui ser atesa pels serveis mèdics. Però no tots els desfibriladors son iguals i per això avui us n’expliquem la classificació:
Desfibriladors Externs:
Els desfibriladors externs estan dissenyats per ser instal·lats a qualsevol espai públic o privat perquè se’n pugui fer ús en cas d’emergència.
Hi ha diferents classificacions de desfibriladors externs que depenen del coneixement que tingui la persona que en faci ús i del tipus de descàrrega que apliqui.
- Tipus d’usuari. En funció de la formaació / preparació prèvia que pugui arribar a estar la persona que faci ús del desfibril·lador es poden trobar models diferents: des d’aquells que indiquen tots els passos a seguir a l’hora d’utilitzar-lo fins a aquells més tècnics que no inclouen indicacions, ja que sovint són més utilitzats per persones amb coneixement i experiència al sector sanitari.
- Desfibril·ladors Manuals: Aquests tenen funcions més complexes ja que estan dissenyats perquè en faci ús personal qualificat. Segons la normativa europea només els poden utilitzar personal sanitari entrenat.
- Automàtics (DEA): Els desfibril·ladors externs automatitzats son aparells electrònics portàtils que diagnostiquen i tracta l’aturada cardiorespiratòria causada per una fibril·lació ventricular o una taquicàrdia ventricular sense pols.
- Semiautomàtics (DESA): Els desfibril·ladors semiautomàtics s’enfoquen a un ús públic en el moment d’emergència. Són dispositius que adverteixen el moment de la descàrrega i indiquen a la persona que l’utilitza que ha de separar-se del pacient i prémer el botó que activarà la desfibril·lació. Són dispositius que requereixen poca capacitació per part de l’usuari, ja que l’aparell va indicant els passos a seguir i, alguns desfibril·ladors fins i tot tenen l’ajuda d’un especialista en emergències a través d’un dispositiu adaptat al mateix equip. Aquests desfibril·ladors són els més comuns de trobar en llocs públics com metres, teatres o col·legis.
- Per descàrrega: Dins dels diferents tipus de desfibril·ladors que podem trobar, també hi ha una classificació en funció de la seva descàrrega, és a dir, segons la potència o corrent amb què s’apliqui el xoc. En aquest cas només trobaríem dos tipus de desfibril·ladors, els monofàsics i els bifàsics. Els desfibril·ladors monofàsics es caracteritzen perquè només compten amb un corrent el qual s’efectua en una sola direcció. En canvi, els Bifàsics tenen un sistema molt més avançat, per la qual cosa requereixen fins a un 40% menys d’energia per funcionar i així produeixen un dany miocàrdic menor. Aquests apliquen un corrent doble gràcies al fet que són capaços de canviar de polaritat durant el xoc. Són capaços d’administrar tres xocs de 150.
Desfibriladors Interns:
Els desfibril·ladors interns s’introdueix en els pacients a través d’una operació quirúrgica per fer-los circular un corrent elèctric d’alt voltatge i revertir així les arítmies ventriculars.
Aquest tipus de desfibrilador capturen les anomalies del ritme cardíac i actuen de forma automàtica aplicant una descàrrega elèctrica forta i brusca que contingui l’energia suficient perquè l’arítmia remeti i el cor recuperi el ritme normal.
