Segons informa Nacions Unides, la població mundial passi dels 7.700 milions actuals als 9.700 milions el 2050, podent arribar a un pic de prop d’11.000 milions per al 2100. Això signifiquen moltes més persones que ara que alimentar i per tant molts desafiaments a què fer front i als quals se suma el catastròfic canvi climàtic i la desruralització.
Si bé la producció d’aliments en termes absoluts podria ser suficient per alimentar una població creixent, la FAO alerta que hi ha importants deficiències als països pel que fa a l’ús de la ciència, la tecnologia i la innovació en la producció agrícola i alimentària. Això és perquè les terres cultivables productives i els recursos d’aigua dolça estan greument limitats a moltes parts del món i que l’aplicació de pràctiques agrícoles deficients o les conseqüències del canvi climàtic provoquen la degradació marina i de la terra.
En aquest context, és imprescindible transformar els sistemes agroalimentaris actuals, i això només serà possible mitjançant l’aplicació generalitzada de la ciència, la tecnologia i la innovació.
Per això, la FAO destaca 5 formes en què la ciència, la tecnologia i la innovació poden augmentar la resiliència i la sostenibilitat dels sistemes agroalimentaris.
1. Utilitzar aplicacions digitals als sistemes agroalimentaris
Les tecnologies digitals, com la intel·ligència artificial i la cadena de blocs, poden tenir un paper important en la millora de la sostenibilitat dels sistemes agroalimentaris.
En aquest àmbit cal assegurar que totes les comunitats del món, fins i tot els petits productors tenen accés als avenços tecnològics – no només reduir la bretxa digital, sinó fer que estiguin al dia dels avenços en matèria d’infraestructura, costos, alfabetització electrònica, marcs reglamentaris i accés a serveis.
2. Utilitzar la innovació per tal de reclamar espais infrautilitzats per a l’agricultura urbana
Es calcula que el 2050 dos terços de la població mundial viuran en entorns urbans. Aquests entorns representen majoritàriament recursos sense explotar quant a terra i aigua per a la producció vegetal, l’agroforesteria, la cria de bestiar i l’aqüicultura.
Si es troben i implementen maneres eficients d’aprofitar els espais a les ciutats i les seves proximitats, es podria ecologitzar l’ambient i produir aliments, de manera que es reduiria la dependència dels béns transportats i comercialitzats, que s’estan tornant cada cop més cars.
Un exemple de producció urbana és “l’agricultura vertical”, en què es poden utilitzar estructures inactives, com ara edificis antics o contenidors per a transport descartats. Es tracta d’una producció agrícola automatitzada en interiors on s’utilitza la hidroponia, una atmosfera artificial i il·luminació LED. D’aquesta manera seria possible produir aliments tot l’any, de manera independent de les condicions meteorològiques. No obstant això, el seu establiment és costós i requereix molta electricitat. Si bé actualment aquesta tecnologia relativament sofisticada només resulta adequada per a regions amb fàcil accés a equips especialitzats i finançament inicial, els avenços tecnològics aviat podrien permetre una major adopció.
3. Reduir les distàncies i millorar l’accés a través d’Internet
Gràcies al desenvolupament i la difusió de les tecnologies digitals, com ara Internet i els telèfons mòbils, es poden mitigar alguns dels problemes derivats de la distància i de l’accés limitat o costós que pateixen els petits productors rurals ubicats lluny de les ciutats/pobles
Les tecnologies mòbils no poden substituir completament les infraestructures físiques, però poden facilitar l’accés a nombrosos serveis en grau molt més gran que el que era possible anteriorment.
Per exemple, la planificació i la gestió han millorat en gran mesura en poder coordinar digitalment entre productors i compradors i tenir accés a fonts de dades que poden ajudar a adoptar decisions.
4. Vacunes veterinàries irradiades
Les vacunes són essencials per controlar i prevenir nombroses malalties animals, algunes de les quals també amenacen la salut humana.
La tecnologia d’irradiació permet el desenvolupament de vacunes segures per a animals perquè evita la necessitat de compostos químics que se solen utilitzar per desactivar microorganismes com els virus.
La radiació es pot utilitzar per desactivar microorganismes patògens perquè un animal vacunat no desenvolupi una malaltia i no es vegi en risc a causa de la vacunació amb un microorganisme viu, cosa que podria iniciar una malaltia de manera involuntària.
Les vacunes veterinàries irradiades impulsen la indústria ramadera a països on les malalties representen un obstacle per a la producció sostenible.
5. Millorar les cadenes de valor amb millors tecnologies
Les cadenes de valor són complexes; proporcionen salaris, guanys, impostos i subministraments als consumidors alhora que abasten una àmplia gamma de persones: des dels productors fins als consumidors.
La sostenibilitat de les cadenes de valor depèn de components econòmics, socials i ambientals, i els aspectes de baix rendiment poden afectar la sostenibilitat en algun d’aquests nivells o tots.
La ciència, la tecnologia i la innovació poden brindar noves solucions als problemes a què s’enfronten els sistemes agroalimentaris. Si les aprofitem, estarem més ben preparats per produir aliments de forma segura per al nostre futur.
Per obtenir més informació: