Blog

Actualment esteu veient Evitar els trastorns musculoesquelètics a la feina

Evitar els trastorns musculoesquelètics a la feina

Milions de treballadors a tot Europa pateixen trastorns musculoesquelètics relacionats amb el treball (TME). Aproximadament tres de cada cinc treballadors de la Unió Europea comuniquen patir TME, segons les dades de la sisena Enquesta Europea sobre les condicions de treball.

Els TME d’origen laboral són alteracions que pateixen les estructures corporals com els músculs, les articulacions o els tendons, causades o agreujades fonamentalment pel treball o els efectes de l’entorn laboral immediat. Com a conseqüència, poden deteriorar significativament la qualitat de vida i la capacitat laboral duna persona, i constitueixen una de les causes més comunes de discapacitat, baixa per malaltia i jubilació anticipada.

Els tipus més comuns de TME relacionats amb el treball són el mal d’esquena i els dolors a les extremitats superiors. Els factors físics, organitzatius, psicosocials i individuals poden contribuir al desenvolupament.

Amb la finalitat de prevenir que els TME es tornin crònics, és indispensable intervenir el més aviat possible. Està demostrat que amb les adaptacions i el suport correctes, moltes persones treballadores amb trastorns musculoesquelètics (TME) crònics poden continuar treballant. A més, considerant que la població europea en edat de treballar està envellint, augmenta encara més el nombre de persones que conviuen amb TME crònics.

En aquest context, una bona comunicació i una avaluació de riscos participativa són fonamentals per identificar les necessitats duna persona, trobar solucions adequades i controlar els TME.

Quins són els factors de risc més habituals?

D’acord amb l’Enquesta europea d’empreses sobre riscos nous i emergents del 2019, el factor de risc identificat amb més freqüència a la UE-27 és el moviment repetitiu de mans o braços (assenyalat pel 65% dels establiments). Altres riscos relacionats amb els TME són romandre asseguts durant llargs períodes de temps (61 %), que sovint es considera un risc nou o emergent de TME, l’elevació o desplaçament de persones o càrregues pesades (52 %), la pressió temporal ( 45%) i les postures doloroses o extenuants (31%).

Quin impacte tenen els TME a nivell individual?

  • Dificultat per fer algunes tasques.
  • Limitació de les tasques diàries, el treball i les activitats de lleure.
  • Rigidesa
  • Cansament i fatiga si s’interromp el somni
  • El dolor és invisible a ulls dels altres – això pot generar incomprensió i ansietat
  • El dolor menys sever encara pot ser persistent i desgastant.
  • El dolor pot ser impredictible i algunes condicions són variables, amb brots, cosa que significa dies bons i dolents
  • La persona afectada se sent frustrada per la incredulitat dels altres.
  • Por al futur: empitjorarà? Perdré la meva feina?
  • L’estrès, l’ansietat o la depressió fan que sigui més difícil ignorar el dolor

Com prevenir els TME crònics?

S’ha demostrat que una intervenció primerenca permet reduir TME crònics. Es tracta de prendre mesures, com ara brindar suport professional, derivació i diagnòstic ràpids, ajustar l’entorn laboral, tan aviat com apareguin els símptomes. Això és beneficiós per al treballador i també per al negoci.

  • Els treballadors poden intentar ocultar el seu problema, permetent que empitjori, cosa que afecta el seu exercici laboral. (Això es coneix com a presentisme).
  • Això vol dir que no reben cap suport del lloc de treball.
  • Com més aviat es notifiqui un problema…
    • més fàcil serà trobar una solució
    • menys probable que es converteixi en un problema a llarg termini.
    • menys probable que hi hagi pèrdua de feina a llarg termini.
  • Els treballadors han d’estar habilitats i encoratjats a parlar amb el seu ocupador tan aviat com sorgeixi un problema de MSD o causi dificultats.
  • Els ocupadors han dactuar sobre el resultat de la conversa.
  • Els ocupadors poden fomentar l’accés primerenc al suport professional. Poden habilitar-ho, per exemple, proporcionant accés a fisioteràpia.

La intervenció precoç redueix significativament la possibilitat que el treballador experimenti una absència perllongada de la feina. Pot reduir l’absentisme i generar estalvis reals als sistemes nacionals d’assistència sanitària i benestar social.

Què passa quan un treballador té TME crònics?

Cal tenir present que les persones no han d’estar 100% de forma física per ser aptes per treballar. Dit això, les persones amb TME crònics aprenen a solucionar els seus problemes i manejar el seu dolor, a casa oa la feina. Per exemple, evitant moviments repetitius o estar assegut molt de temps sense descans o estar dret molt de temps

A més, les persones amb malalties cròniques solen ser productives, estan motivades i intenten evitar faltar a la feina.

Els treballadors grans tenen valuoses habilitats i experiència per aportar a l’empresa i als seus companys.

Partint daquesta base, i amb els ajustos correctes, els treballadors amb TME crònics, en general poden seguir treballant. amb l’aplicació d’algunes mesures simples i econòmiques.

Les persones amb TME crònics han de poder minimitzar, manejar i solucionar els problemes. Per això és indispensable que:

Un enfocament integral per comprendre les vostres necessitats, fins i tot a través de converses obertes.
Ser conscient dels riscos i els problemes al lloc de treball per a un treballador amb un problema musculoesquelètic
Donar suport al treballador amb una condició crònica per gestionar la seva pròpia salut de manera proactiva
Acció per crear un lloc de treball que previngui els riscos de TME, fomenti la intervenció primerenca per a un problema musculoesquelètic i promogui una bona salut musculoesquelètica

L’Agència Europea per a la Seguretat i Salut al Treball recomano algunes accions com:

  • Un ratolí dordinador ergonòmic
  • Disposar dun programari de dictat de veu
  • Auriculars sense fil per contestar el telèfon
  • Un tamboret plegable per posar-se per a visites al lloc
  • Un coixí especial per alleujar la pressió en seure
  • Un escriptori d’alçada ajustable/escriptori per treballar drets
  • Intercanvi de tasques físiques amb col·legues.
  • Proveu diferents mesures per trobar el que funciona
  • Tornada gradual a la feina i jornada reduïda
  • Treball flexible per acomodar cites mèdiques
  • Teletreball en ‘dies dolents’
  • Hora d’inici més tard per evitar aturar-se al metro.
  • Permís per prendre descansos més freqüents per moure’s i estirar-se
  • Accés a un bany
  • Intercanvi de tasques físiques amb col·legues.
  • En general, cal una combinació de diverses mesures.

A continuació us facilitem alguns links informatius d’utilitat:

Font d’informació Agencia Europea para la Seguridad y Salud en el Trabajo

Etiquetes: ,

Aquest article té 1 comentari

Deixa un comentari