La figura del recurs preventiu ha estat creada per facilitar la integració de la prevenció de riscos laborals (PRL) a l’empresa i reduir així el nombre d’accidents laborals. A la pràctica, és una figura que millora el funcionament i l’eficàcia del sistema preventiu i verifica que es compleixin les mesures de prevenció entre l’empresa i els treballadors.
Aquesta figura va ser creada a finals del 2003 amb la reforma de la Llei 54/2003 de prevenció de riscos laborals amb la intenció de resoldre alguns dels problemes relacionats amb l’externalització de la PRL a les empreses així com per cercar una garantia de supervisió i control de certes operacions i activitats productives en què calia una aplicació rigorosa de les mesures preventives sorgides de les avaluacions de riscos.
Per desgràcia, a dia d’avui encara hi ha massa empreses que creuen que la seva responsabilitat en PRL es limita a disposar d’una avaluació de riscos o subministrar els EPI necessaris als seus treballadors, oferir una formació de tant en tant i invertir en vigilància de la salut. Tanmateix, les obligacions legals van molt més enllà d’això.
És indispensable que les empreses verifiquin la implantació de les mesures de prevenció de riscos laborals i comprovar que arriben de manera efectiva a tots els treballadors de manera adequada.
El recurs preventiu, per tant, es tracta d’una o diverses persones designades per la mateixa empresa i capacitades amb el nivell de formació adequat en PRL. Aquesta figura ha de disposar dels coneixements i mitjans necessaris per tal de vigilar el compliment de les activitats preventives que així ho requereixin.
La presència del recurs preventiu davant un risc o situació concreta és una mesura preventiva complementària que té com a finalitat vigilar el compliment de les activitats preventives establertes per l’empresa per a aquest risc o situació, i no podrà ser utilitzada amb la finalitat de substituir aquelles mesures de protecció que siguin preceptives. La presència d’un recurs preventiu no habilita per fer aquells treballs que estan prohibits, sigui per llei o per l’avaluació de riscos.
Els articles 32 bis de la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals i 22 bis del Reial decret 39/1997, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció, regulen els supòsits per als quals està prevista la presència d’un recurs preventiu. En total trobem tres supòsits:
1. El primer dels supòsits el trobem quan els riscos poden veure’s agreujats o modificats en el desenvolupament del procés o l’activitat, ja sigui per la concurrència d’operacions diverses que es desenvolupen de forma successiva o simultània, i fan necessari el control de l’aplicació correcta dels mètodes de treball. Aquest supòsit inclou també l’activitat executada per treballadores i treballadors aliens o subcontractes, a més de les activitats pròpies de l’empresa.
2. En segon lloc, quan es duguin a terme activitats o processos que reglamentàriament siguin considerats perillosos o amb riscos especials.
3. Finalment i en tercer lloc, serà necessària la presència del recurs preventiu quan així ho requereixi la Inspecció de Treball i Seguretat Social, quan les circumstàncies del cas en concret així ho exigeixin.
Qui nomena el recurs preventiu?
La responsabilitat de nomenar recurs preventiu recau en l’empresa o empreses que generen el risc amb la seva activitat, amb independència que siguin contractistes o subcontractistes. L’excepció d’això és el sector de la construcció.
En cas que aquesta situació de risc sigui creada per diferents empreses concurrents, dependrà de les característiques de concurrència i simultaneïtat del risc. Quan les activitats de les empreses concurrents són simultànies i les dues generen la situació de risc, les dues han de nomenar un recurs preventiu, els quals s’hauran de coordinar degudament.
L’única excepció a aquesta regla general la trobem quan l’activitat que genera el risc implica una operació concurrent que es fa de forma successiva, per exemple, subcontractem una empresa per fer un tractament plaguicida a la nit que afectarà els treballadors i treballadores de la nostra empresa quan comencin el seu torn de dia. En aquest cas serà la nostra empresa qui haurà de designar el recurs preventiu, malgrat no haver ocasionat el risc, ja que els procediments de treball s’hauran d’adaptar a les instruccions que ens hagi donat l’empresa aplicadora (ventilació, obertura, EPIS, etc.).
Com dèiem al començament d’aquest apartat, el sector de la construcció és una altra excepció, ja que la seva normativa específica estableix que sempre és l’empresa contractista (és a dir, la que contracta directament el promotor de l’obra), la que està obligada a designar recurs preventiu quan les circumstàncies així ho exigeixen (Disposició Addicional 14 LPRL), malgrat que en aquest sector és molt freqüent la inclusió de clàusules en els contractes amb els subcontractistes exigint també aquesta figura.
Fonts d’informació:
• UGT
• BOE
