L’estrès és una de les causes principals de baixa laboral a la Unió Europea. De fet, al voltant del 18% dels treballadors europeus diuen patir estrès a la feina cada dia, segons l’enquesta d’opinió ‘The Workforce View in Europe 2018‘, publicada al març per l’empresa privada de recursos humans ADP (Automatic Data Processing). Aquesta xifra és un 5% superior al resultat del 2017. L’enquesta va cobrir uns 10.000 adults que treballen a 8 països europeus (Alemanya, Espanya, França, Itàlia, Països Baixos, Polònia, Regne Unit i Suïssa).
Una dada significativa d’aquest estudi és que semblaria que l”estrès laboral disminueix a mesura que els treballadors envelleixen: el 37% dels joves de 16 a 24 anys es plantegen canviar de feina a causa de l’estrès, en comparació amb només el 17% dels majors de 55 anys. L’estudi també revela que les dones són les més afectades: el 19% diu que se sent estressat cada dia, enfront del 16% dels seus companys homes. Aquestes dades varien significativament entre els països examinats: mentre que gairebé 1/3 dels treballadors polonesos creuen que el seu benestar mental no interessa al seu empresari, als Països Baixos i a Suïssa la dada és gairebé cinc vegades més baixa (7 %).
Però, què és l’estrès laboral?
Entenem per estrès laboral el conjunt de reaccions emocionals, cognitives i fisiològiques del comportament del treballador a certs aspectes adversos o nocius del contingut, l’entorn o l’organització del treball.
Segons l’INSST, avui dia es tracta com un problema col·lectiu i no només individual que pot afectar tots els treballadors, de totes les categories i professions. A més, l’estrès laboral té efectes sobre la salut, tan a nivell físic com mental, però també sobre com es fa la feina i, per tant, sobre l‘absentisme, el rendiment i la productivitat.
L’estrès laboral sempre ha estat present a la feina, però està incrementant la seva intensitat i incidència a causa de les noves formes d’organització del treball i de relacions sociolaborals. Segons dades d’Eurostat, l’estrès és el segon problema de salut més freqüent entre els treballadors després dels trastorns musculoesquelètics. Per això també està augmentant la sensibilització, a nivell internacional, sobre la necessitat d’actuar davant de l’estrès a la feina.
S’han buscat diferents explicacions sobre com es genera l’estrès laboral i s’ha vist que l’estrès laboral o alt estrès pot sorgir, principalment, per les següents causes:
- La manca de control sobre el treball que es realitza.
- La monotonia.
- Terminis ajustats.
- Treballar a alta velocitat.
- Lexposició a la violència.
- Condicions de treball físicament perilloses.
Totes les classificacions coincideixen a considerar la sobrecàrrega a la feina i la manca de control, que inclou el ritme de treball imposat, com a fonamentals en la generació d’estrès.
En aquest sentit, hi ha diferents models teòrics que intenten explicar la relació entre estrès i treball. Entre els diferents models, l’INSST destaca el “model demanda-control-suport social” de Karasek i Johnson, per la seva evidència científica des de principis dels anys 80. Segons aquest model si les exigències relacionades amb el treball són tan elevades que el treballador no els hi pot fer front (alta demanda), o si aquest no es troba en situació d’exercir influència en aspectes importants de les seves condicions de treball i de poder adaptar-les (control) es produeix la situació genera estrès. Per contra, quan les exigències són igual d’elevades, si l’organització del treball permet al treballador exercir un cert nivell de control, el resultat de la combinació és un desafiament. Finalment, hi ha un tercer factor modificador: la quantitat i la qualitat de suport social que brinden superiors i companys, que quan existeix i és adequat pot “esmorteir” l’estrès generat per la combinació d’altes exigències i sota control. Però si aquest suport és escàs o inexistent, o si l’entorn socioprofessional es caracteritza per discriminació o intimidació, s’hi afegeix un nou factor d’estrès als ja existents.
L’estrès laboral es pot notar per l’aparició d’alteracions físiques (dels diferents sistemes del cos humà), psíquica (per exemple la sensació de confusió) o organitzativa (baixada de rendiment i la productivitat). Més concretament, els principals símptomes individuals de l’estrès són:
- Manifestacions emocionals: irritabilitat, ansietat, problemes de son, depressió, hipocondria, alienació, desgast, problemes familiars).
- Manifestacions cognitives: dificultat per concentrar-se, recordar, aprendre coses noves, prendre decisions.
- Manifestacions conductuals: abús de drogues, alcohol, tabac, conducta destructiva.
- Manifestacions fisiològiques: problemes d’esquena, baixes defenses, úlceres pèptiques, problemes cardiològics, hipertensió…
Com prevenir l’estrès laboral o reduir-lo si ja existeix?
La prevenció de l’estrès laboral ha de començar al procés de disseny de la mateixa organització. L’estructura i la cultura presents a l’empresa des del seu naixement són peces clau per al control de l’estrès laboral.
Entre les principals mesures que es poden adoptar en l’àmbit organitzatiu hi ha:
- El disseny o redisseny adequat dels llocs de treball.
- El redisseny dels sistemes de treball, mitjançant enriquiment de llocs, ampliació de tasques, creació de grups de treball, etc.
- L’organització de la jornada laboral i els temps de treball, incloent-hi torns, descansos i pauses.
- Realització d’una política adequada de personal, que tingui en compte les demandes i necessitats dels treballadors i que els doti dels recursos adequats mitjançant programes de planificació de carreres, de formació contínua, etc.
- Estil de direcció i lideratge que permetin la participació dels treballadors, proporcionin feedback adequats sobre exercici i siguin motivadors.
- Definició clara de les competències dels treballadors.
- Disseny o redisseny de sistemes dinformació i canals de comunicació adequats.
L’INSST destaca que perquè la implantació d’aquestes mesures tingui èxit cal tenir en compte les següents condicions:
- Les modificacions s’han de fer comptant amb la participació activa dels treballadors i els seus representants.
- És aconsellable instaurar els canvis de manera progressiva per anar avaluant-ne l’efectivitat.
- És molt freqüent que les mesures implantades requereixin certs ajustaments per a la seva optimització.
Complementàriament a les actuacions anteriors, també es pot intervenir per ajudar els treballadors de manera individual mitjançant l’ampliació i la millora de les estratègies concretes. Es tracta d’ampliar i millorar mitjançant la formació els recursos personals dels treballadors per afrontar les situacions quotidianes, reduint així el desequilibri que produeix la situació d’estrès.
