L’EFSA (European Food Safety Authority) ha publicat l’Eurobaròmetre 2022 sobre seguretat alimentària a la Unió Europea (UE) de la qual es desprèn l’alerta que el preu dels aliments preocupa més els europeus que fa uns anys i s’ha convertit en el factor que influeix de manera més decisiva a la compra, seguit del gust.
Gairebé la meitat dels enquestats també considera important la seguretat alimentària i el 41% dels ciutadans de la UE dóna per fet que els aliments que compren són segurs.
L’enquesta, realitzada a un total de 27 000 persones al conjunt de la UE, presenta una imatge evolutiva de la manera com els europeus trien els aliments, la seva conscienciació i les seves inquietuds en matèria de seguretat alimentària ia qui recorren per obtenir informació sobre qüestions de seguretat alimentària.
L’Eurobaròmetre examina les percepcions i actituds dels europeus cap a la seguretat alimentària i proporciona informació en relació amb els termes següents:
- L’interès dels europeus pels temes relacionats amb la seguretat alimentària i els factors que afectin les decisions relacionades amb els aliments.
- La consciència i preocupacions principals sobre temes d’innocuïtat dels aliments, així com actituds cap a dietes saludables i cingles relacionades amb els aliments.
- Els principals canals d’informació sobre cingles relacionades amb els aliments.
- Els nivells de confiança en diferents actors de la granja a taula.
- El coneixement dels diferents aspectes del sistema de seguretat alimentària de la UE.
- El comportament en làmbit de la seguretat alimentària, prenent com a exemple un brot de malaltia transmesa per aliments.
L’informe també arriba a altres conclusions d’interès com per exemple:
- Més d’un terç dels europeus tenen un nivell molt alt (21%) o alt (17%) de coneixements relacionats amb temes de seguretat alimentària, és a dir, han sentit a parlar de deu o més dels quinze temes proposats a l’enquesta .
- Un percentatge elevat ha sentit a parlar sobre additius als aliments o begudes (70 %), residus de plaguicides als aliments (65 %), residus d’antibiòtics, hormones o esteroides a la carn (63 %) o malalties dels animals ( 60 %).
- Els residus de plaguicides als aliments (40 %) i els residus d’antibiòtics, hormones o esteroides a la carn (39 %) encapçalen la llista de preocupacions relacionades amb la seguretat alimentària entre els europeus. Més petit va ser el nombre de persones que es van mostrar preocupades per les malalties vegetals (11 %), l’ús de noves biotecnologies en la producció d’aliments (8 %) i la nanotecnologia aplicada a la producció d’aliments (5 %).
- Al voltant de sis de cada deu enquestats (61 %) assenyalen la televisió, a un televisor o a través d’Internet, com una de les principals fonts d’informació sobre els riscos alimentaris, seguida de familiars, amics, veïns o companys (44 %) i motors de cerca a Internet (37 %), amb importants diferències intergeneracionals.
- Més de vuit de cada deu enquestats recorren als metges (89 %), als científics universitaris/finançats amb fons públics (82 %) i les organitzacions de consumidors (82 %) per obtenir informació fiable sobre els riscos alimentaris.
- Una minoria d’europeus no en modificaria el comportament si es produís una situació d’alarma alimentària (21 %). Les principals raons esgrimides van ser que ja preparen els aliments de la forma recomanada (45 %), i la creença que tots els aliments comporten cert risc i és impossible evitar-los tots (25 %).
Altres fonts d’informació:
