Els Nous Aliments es defineixen com a aliments que no havien estat consumits en gran mesura pels éssers humans a la Unió Europea (UE) abans del 15 de maig de 1997, quan va entrar en vigor el Reglament (UE) 2015/2283 sobre nous aliments. Pel que fa al seu origen, els nous aliments poden ser de recent creació, aliments innovadors, aliments produïts utilitzant noves tecnologies i processos de producció, així com els aliments que es consumeixen o s’han consumit tradicionalment fora de la UE. Segons defineix l’AESAN (Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició).
Alguns exemples de nous aliments inclouen noves fonts de vitamina K o extractes d’aliments existents com l’oli de Krill antàrtic ric en fosfolípids d’Euphausia superba. També trobem productes agrícoles de tercers països com les llavors de xia, o aliments derivats de nous processos de producció com els aliments tractats amb radiacions ultraviolades.
En qualsevol cas, la normativa europea indica que els nostres aliments han de ser:
- Segurs per als consumidors.
- Etiquetats correctament, per no induir un error als consumidors.
- Si els nous aliments estan destinats a reemplaçar un altre aliment, no han de diferir d’una manera que el consum del nou aliment sigui nutricionalment desavantatjós per al consumidor.
D’acord amb aquests principis, abans de poder comercialitzar un nou aliment a la Unió Europea cal seguir un procés d’autorització.
Retroenllaç: Les conseqüències de l’automatització de les tasques cognitives – Som Prevenció