Si preguntem a diferents persones que ens posin un exemple d’emergència mèdica crítica, 9 de cada 10 ens respondran “una aturada cardíaca”. No és estrany, doncs, que gran part de la població consideri que els desfibril·ladors són dispositius indispensables en l’espai públic, en empreses, instal·lacions turístiques, etc.
Aturada cardíaca
Durant una aturada cardíaca, el cor deixa de bategar o batega de manera ineficaç. Això té un impacte significatiu en la circulació sanguínia i pot provocar una sèrie de conseqüències greus per al cos.
Quan es produeix una parada cardíaca, cada segon compta. La manca d’oxigen pot provocar danys cerebrals en qüestió de minuts i la mort en pocs minuts més. És per això que tenir un desfibril·lador a prop és vital, ja que reinicien el ritme cardíac normal, restauren així el flux sanguini i prevenen un dany greu.
Què és un desfibril·lador?
És un dispositiu mèdic dissenyat per restablir el ritme cardíac normal en cas que algú pateixi una aturada cardíaca o una arrítmia potencialment mortal. El terme prové del verb desfibril·lar significa treure o aturar la fibril·lació. La fibril·lació és un trastorn en què les fibres musculars del cor es contrauen de manera incontrolada i desordenada, la qual cosa pot portar a una parada cardíaca.
Funcionament dels desfibril·ladors
Els desfibril·ladors funcionen segons un principi fonamental: administrar una descàrrega elèctrica controlada al cor. Aquesta descàrrega elèctrica, coneguda com a xoc elèctric, té com a objectiu aturar les arrítmies cardíaques potencialment mortals i permetre que el cor recuperi un ritme cardíac normal.
L’ús d’un desfibril·lador implica diversos passos
1. Preparació: La persona que presta assistència a la víctima ha d’encendre el desfibril·lador i seguir les instruccions del dispositiu. La majoria dels desfibril·ladors moderns són automàtics i proporcionen instruccions clares per veu i visuals.
2. Col·locació d’elèctrodes: S’adhereixen elèctrodes adhesius a la pell del pacient. Aquests elèctrodes estan connectades al desfibril·lador i permeten que el dispositiu en monitoritzi l’activitat cardíaca.
3. Anàlisi de ritme: El desfibril·lador avalua l’activitat elèctrica del cor i determina si cal administrar un xoc. Si el dispositiu detecta una arrítmia greu que posa en perill la vida, proporcionarà una indicació clara per administrar el xoc.
4. Xoc: Si el desfibril·lador determina que és necessari un xoc, donarà instruccions a les persones que assisteixen del pacient per fer-ho. Aquest xoc té com a finalitat restablir el ritme cardíac normal.
5. Reavaluació i cures posteriors: Després del xoc, el desfibril·lador pot continuar monitoritzant l’activitat cardíaca del pacient i proporcionar indicacions addicionals segons sigui necessari. És essencial seguir les instruccions del dispositiu fins que arribi l’ajuda mèdica professional.
Per què els desfibril·ladors salven vides:
- Restableixen el ritme cardíac normal en una persona que ha sofert una parada cardíaca.
- Redueixen el risc de danys cerebrals: Una parada cardíaca pot provocar danys cerebrals irreversibles si no es tracta ràpidament. Els desfibril·ladors poden prevenir aquests danys restablint el flux sanguini a temps.
- Augmenten les probabilitats de supervivència: L’ús ràpid d’un desfibril·lador pot augmentar significativament les probabilitats de supervivència d’una persona que pateix una parada cardíaca. Cada minut compta, i un desfibril·lador pot ser l’element diferenciador entre la vida i la mort.
En conclusió, els desfibril·ladors són dispositius essencials en la resposta a les parades cardíaques. Entendre com funcionen i com poden salvar vides és fonamental per a qualsevol persona que vulgui contribuir a la seguretat i el benestar del seu entorn.
