La perspectiva de gènere en la prevenció de riscos laborals 

En els darrers anys, la prevenció de riscos laborals ha evolucionat per respondre als canvis en els entorns de treball i a les noves formes d’organització laboral. No obstant això, un aspecte en què encara cal insistir és la perspectiva de gènere. Incorporar aquesta visió és fonamental per tal d’assegurar que les mesures de prevenció siguin efectives, equitatives i adaptades a les necessitats de tots els treballadors, ja que homes i dones poden estar exposats a riscos laborals de manera diferent. 

L’impacte de la perspectiva de gènere en la seguretat laboral 

Tradicionalment, molts protocols i equips de seguretat han estat dissenyats basant-se en un perfil predominantment masculí. Això pot portar a una manca d’adaptació per a les dones, tant en termes d’ergonomia com de protecció individual. A més, la distribució de tasques i la segregació per gènere en certes indústries poden generar situacions de risc específiques que requereixen una anàlisi diferenciada. 

Aspectes clau que cal tenir en compte 

Diferències Biològiques i Fisiològiques 

• Ergonomia i EPI: Molts equips i espais de treball han estat dissenyats pensant en un cos masculí, cosa que pot reduir l’eficàcia dels equips de protecció individual per a les dones. Fins no fa gaire , hi havia molt poc a triar amb el calçat de seguretat i guants per a  dones. Respecte a les mascaretes respiratòries encara no n’hi ha d’específicament femenines. En aquest sentit,  no es tracta de comprar-ne de mes petites (que sí que hi ha talles), sinó que fer-les adaptant-les a la fisiologia de la cara de la dona. 

• Força i composició corporal: La variabilitat en la constitució física pot influir en la capacitat per suportar determinats riscos o en la resposta a situacions d’emergència. 

• Disseny de proves d’avaluació: Fins l’any 2023 no hi va haver dummies femenins. Els dummies són aquells maniquis amb sensors que es col·loquen als vehicles per les proves d’impacte. Durant dècades, aquests models estaven basats en un cos masculí estàndard, i per tant ignoraven diferències com la distribució del pes, la massa muscular o la biomecànica de les dones.  

Riscos Psicosocials 

• Doble càrrega laboral: Les dones, sovint, han d’afrontar el doble rol, ja que es poden encarregar també de tasques domèstiques i familiars, la qual cosa pot incrementar els nivells d’estrès i fatiga. 

• Assetjament i discriminació: Els riscos psicosocials, com l’assetjament sexual o la discriminació, poden tenir un impacte directe en la salut mental i en el benestar dels treballadors. 

Distribució de Tasques i Segregació Laboral 

• Assignació de riscos: En molts sectors, la segregació per gènere condueix a una assignació diferent de tasques, on certs grups poden estar exposats a riscos particulars que no es detecten quan es fa una anàlisi generalitzada. 

• Especialització de feina: La concentració de dones en sectors amb alts riscos psicosocials o en tasques amb una alta càrrega física pot requerir mesures de prevenció específiques i adaptades. 

Adaptació de l’Espai i de les Condicions de Treball 

• Disseny inclusiu: Cal repensar els espais de treball per a que siguin inclusius, considerant dimensions i característiques que atenguin les diferències de gènere. 

• Flexibilitat laboral: La implementació de polítiques de flexibilitat laboral pot contribuir a reduir els riscos associats a l’estrès i a la fatiga, especialment en entorns amb alta demanda emocional i física. 

Mecanismes de prevenció i bones pràctiques 

Per a incorporar una perspectiva de gènere en la prevenció de riscos laborals, és essencial: 

• Avaluació de riscos desglossada per sexe: Recol·lectar i analitzar dades que permetin identificar diferències en la incidència d’accidents i malalties professionals entre homes i dones. 

• Revisió i adaptació d’EPI: Desenvolupar equips de protecció i eines ajustades a les necessitats fisiològiques de tots els treballadors. 

• Formació especialitzada: Impulsar programes de formació que sensibilitzin sobre la importància de la diversitat de gènere i que capacitin als treballadors en la identificació i gestió de riscos específics. 

• Polítiques d’inclusió i conciliació: Establir protocols i mesures que fomentin la conciliació de la vida laboral i personal, reduint la pressió psicosocial sobre els treballadors. 

Desafiaments i perspectives de futur 

Tot i que s’han fet avanços importants, la integració plena de la perspectiva de gènere en la prevenció de riscos laborals encara afronta diversos reptes: 

• Manca de dades específiques: És necessari ampliar la recerca i la recopilació de dades desglossades per sexe per identificar amb precisió les àrees de millora. 

• Resistències culturals: Canviar paradigmes arrelats requereix un compromís no només institucional, sinó també social, per a què les polítiques inclusives siguin acceptades i implementades de manera efectiva. 

• Actualització normativa: Les lleis i reglaments en matèria de seguretat laboral han d’actualitzar-se contínuament per reflectir les noves realitats i necessitats derivades de la diversitat de gènere. 

En síntesi, incorporar la perspectiva de gènere en la prevenció de riscos laborals és un pas fonamental per garantir entorns de treball segurs, saludables i inclusius. En reconèixer i abordar les diferències entre homes i dones, les empreses i institucions poden implementar mesures més efectives que redueixin la incidència d’accidents i millorin la qualitat de vida en el treball. Aquesta tasca requereix un esforç col·lectiu, amb la participació activa de tots els actors involucrats, per tal de construir un futur en què la seguretat i la igualtat siguin pilars fonamentals de la cultura empresarial. 

En aquest sentit, Som Prevenció no sols té en compte la perspectiva de gènere, sinó que també compta amb paritat de tècnics en PRL a la seva plantilla,  amb la qual cosa demostra el seu compromís amb la igualtat d’oportunitats i la recerca constant d’excel·lència en la prevenció de riscos laborals.