El 29 de setembre passat es va celebrar el tercer Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Malbaratament d’Aliments. Però, a què ens referim quan parlem de malbaratament d’aliments i perquè és tant important fer-hi front?
El concepte conegut com a “malbaratament d’aliments” es refereix a la disminució en la quantitat o qualitat dels aliments com a resultat de les decisions i accions dels minoristes, proveïdors de serveis alimentaris i consumidors (SOFA, 2019).
Abordar la xacra de la pèrdua i el malbaratament d’aliments representa una oportunitat d’aconseguir un triple benefici: per al clima, la seguretat alimentària i la sostenibilitat dels nostres sistemes agroalimentaris. Per tant, és una batalla a guanyar especialment en l’actual context d’augment de la fam al món i d’alça dels preus dels aliments.
DADES TRANSCENDENTS:
Segons l’informe de la FAO (Organització de les Nacions Unides per la Alimentació i la Agricultura) L’estat mundial de l’agricultura i l’alimentació (2019), al voltant del 14% de la producció alimentària mundial (valorada en 400.000 milions d’USD anuals) es perd després de recol·lectar-se i abans d’arribar a les botigues, mentre que l’informe sobre l’Índex de desaprofitament d’aliments del PNUMA mostra que el 17% dels nostres aliments acaba sent malgastat en la venda al detall i pels consumidors, especialment un cop a casa. Segons calcula la FAO, els aliments que es perden i es desaprofiten podrien alimentar 1 260 milions de persones que passen fam cada any.
A més, la FAO també alerta que la pèrdua i el malbaratament d’aliments representen a més entre el 8% i el 10% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle, fet que contribueix a un clima inestable i a fenòmens meteorològics extrems com ara sequeres i inundacions. Aquests canvis repercuteixen negativament en el rendiment de les collites, redueixen potencialment la qualitat nutricional dels cultius i provoquen pertorbacions a la cadena de subministrament. És a dir, que estem davant d’una bola de neu que es va fent gran ella mateixa si no hi posem un aturador efectiu.
L’IRTA aporta llum al problema: projecte BESTDATE
En un recent comunicat, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), ha anunciat que ha posat en marxa el projecte BESTDATE, que proporcionarà una eina assequible a les empreses basada en criteris científics i es preveu que estarà disponible en català, castellà i anglès l’any 2024.
L’IRTA ha detectat que les empreses elaboradores d’aliments sovint no disposen de criteris clars ni d’una metodologia per establir la data de consum preferent i que la durabilitat establerta en aliments moltes vegades no obeeix a criteris científics.
Maria Dolors Guàrdia, investigadora de l’àrea d’Indústries Alimentàries de l’IRTA i responsable del projecte explica que «En la definició de la data de consum preferent, de vegades, es dona prioritat als requisits comercials de la logística i la distribució i no als científics, que consideren els factors que determinen la seguretat i la qualitat dels aliments durant la seva vida útil» i afegeix que «No tots els aliments caduquen; segons la normativa vigent, només caduquen aquells que poden contenir microorganismes patògens que durant la vida útil de l’aliment puguin créixer i/o produir toxines i, per tant, poden suposar un risc per a la salut del consumidor», recorda la investigadora. Quant a la durabilitat dels productes, aquesta «ha d’utilitzar una base científica».
Guàrdia també destaca que si bé l’any 2020, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va fer pública una guia amb els criteris per establir la tipologia de data que correspon a un aliment, «hi ha moltes empreses que desconeixen o tenen dificultats per interpretar-la». A això cal afegir-hi que la majoria d’empreses petites catalanes no compten amb tècnics qualificats i/o una infraestructura que els permeti establir la data de consum preferent amb criteris objectius.
L’objectiu és que dins del projecte BESTDATE hi hagi una eina de suport en la presa de decisions disponible en línia, fàcil d’utilitzar i de caràcter interactiu. Basada en l’arbre de decisions de la guia de l’EFSA, integrarà els criteris i els factors que determinen la data de marcatge que ha de dur un aliment, i aportarà els criteris científics sobre els quals decidir si un producte ha de dur data de caducitat ―per les implicacions en seguretat alimentària― o si, contràriament, la data apropiada és la de consum preferent. A més, es facilitarà a les empreses del sector alimentari una guia metodològica per realitzar els estudis que permeten establir la data de consum preferent a partir de la identificació dels factors que limiten la qualitat del producte i dels paràmetres per monitorar-ne la qualitat durant la vida útil mitjançant les analítiques fisicoquímiques o sensorials corresponents.
Guàrdia explica que «moltes de les eines d’aquesta guia estaran basades en l’anàlisi sensorial i faran que sigui més senzill establir la data en què el consumidor ja no accepta la qualitat sensorial del producte mitjançant criteris cientificotècnics».
Data de caducitat vs. de consum preferent
La majoria de productes microbiològicament molt peribles (que tenen caducitat) o frescos com són la carn, el peix o la llet fresca, tenen data de caducitat. Això vol dir que si es consumeixen passada aquesta data, poden suposar un perill immediat per a la salut de la persona que els consumeix. En canvi, altres productes no peribles com les llegums seques, la pasta seca, les conserves o les galetes tenen data de consum preferent, que és la data fins la qual l’aliment manté les seves propietats específiques quan s’emmagatzema de forma correcta. És a dir, es poden consumir un cop depassada la data i segueixen sent segurs per al consum, i només se’n pot veure afectada la qualitat sensorial.
