Catalunya ja disposa d’un nou Pla de seguretat alimentària de Catalunya. Es tracta d’un document que comprèn les actuacions i els programes que s’han de dur a terme els pròxims cinc anys per tal d’assolir els següents objectius:
- prevenir les malalties de transmissió alimentària,
- mantenir un nivell elevat de protecció dels interessos de la ciutadania en matèria alimentària, i
- contribuir a consolidar el prestigi dels productes alimentaris catalans en el mercat nacional i internacional.
Aquest nou Pla, a més d’establir una base clara per a les intervencions en seguretat alimentària a mitjà termini, reforça la intervenció integrada, la coordinació de totes les parts concernides i l’anticipació a les necessitats i reptes futurs.
El valor afegit que aporta el Pla de seguretat alimentària de Catalunya es pot resumir en sis punts:
- Ofereix una visió general de la política de seguretat alimentària a Catalunya.
- Fa explícit el compromís de les administracions públiques competents en seguretat alimentària amb la ciutadania i amb els mercats nacional i internacional.
- Constitueix un conjunt organitzat, coherent i integrat d’activitats i de serveis que cobreixen tota la cadena alimentària.
- Orienta l’acció conjunta de les administracions públiques cap a resultats concrets i compartits.
- Avalua periòdicament els resultats en una orientació cap a la millora continuada.
- Constitueix l’estratègia específica de seguretat alimentària en el marc del Pla de Salut i el Pla Interdepartamental de Salut Pública (PINSAP).
Aquest pla inclou no només els objectius estratègics -que permeten entendre la política de seguretat alimentària en la seva globalitat- sinó també objectius específics que suposen més concreció a l’hora d’assolir els propòsits fixats. Així, el nou Pla estableix 13 objectius estratègics, 63 d’específics i 109 línies d’intervenció que s’emmarquen en cinc àmbits diferents:
- Avaluació dels riscos per disposar del millor coneixement científic.
- Gestió de riscos per a la salut per tal de minimitzar riscos d’acord amb els principis de priorització, prevenció i resposta ràpida.
- Gestió de qüestions relacionades amb la seguretat alimentària per aconseguir que la cadena alimentària s’ajusti a les expectatives legitimes de la ciutadania.
- Comunicació, cooperació i coordinació per tal de construir xarxes de treball conjunt i aconseguir un nivell elevat de coneixement i confiança.
- Qualitat, eficiència i coordinació de les administracions públiques que intervenen en seguretat alimentària per oferir serveis eficients i de qualitat.
En el marc del nou Pla de seguretat alimentària de Catalunya 2022-2026 es preveu impulsar la implementació de 13 accions específiques entre les que destaquen:
- Potenciar els sistemes d’avaluació, vigilància, alerta primerenca i resposta ràpida davant de riscos emergents, com per exemple els derivats del canvi climàtic, nous aliments, noves tendències alimentàries i noves tecnologies.
- Impulsar la reducció de lú’s dels fitosanitaris de major perillositat i lú’s responsable de fitosanitaris.
- Impulsar la reducció d’us i lú’s responsable dels antibiòtics i reforçar la vigilància de les resistències microbianes a tota la cadena alimentària.
- Garantir una major transparència respecte a la implementació i els resultats dels programes de vigilància i control oficial en seguretat alimentària.
- Donar un nou impuls a la comunicació del risc i desenvolupar millors mecanismes de lluita contra la desinformació i les notícies enganyoses en matèria de seguretat alimentària.
La política de seguretat alimentària és una responsabilitat compartida per diferents departaments de l’Administració (el Departament de Salut; d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i el d’Empresa i Treball), i també per les administracions locals (ajuntaments, entitats locals i supramunicipals, Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), amb la col·laboració de les institucions, les societats científiques i els professionals relacionats amb la seguretat alimentària, i també la societat civil.
