Segons un article publicat pels doctors espanyols Araceli López i José Vicente, la sisifèmia, és “el patiment del treballador condemnat a la ingent tasca d’aconseguir un objectiu inabastable”. La sisifèmia pot ocasionar un cansament mental al treballador, que pensa que està obligat a treballar per sobre de tot límit, fins i tot de la seva salut, obsessionat amb el pensament d’esforçar-se cada cop més.
Els autors de l’article argumenten que durant les llargues jornades de treball s’experimenten estrès, mals de cap i malestars generals al cos que repercuteixen en l’aparició de la dismorfia de productivitat, que és definida com “el sentiment de frustració del treballador que creu no és prou productiu, malgrat que ho és”.
La sisifèmia sembla que afecta més les persones perfeccionistes, amb alt sentit de la responsabilitat, responsables, addictes a la feina (workaholic), competitives, meticuloses, complidores, d’èxit (encara que no ho reconeguin), obsessives, perfeccionistes, creients que el esforç titànic dóna valor a la feina, i que per sobre dels objectius compensats o marcats per l’empresa que porten a fer molt i ràpid, està “fer bé la feina”, o fer allò que encara no “entrant en els objectius” el treballador entén és el seu “deure” o la seva responsabilitat.
Segons els doctors Vicente i López, la sisifèmia és més comuna en tasques de “demanda” de tipus intel·lectual, amb càrrega mental alta, concentració, atenció continuada, alta responsabilitat, i presa de decisions inajornables. Té més taxa d’aparició en treballs tècnics i “professions liberals”, relacionades amb activitats comercials, teleoperadors o telemàrqueting.
A més, es dóna en feines que són dependents a altres com el “freelance”, activitats en empreses amb intensitat horària, i en llocs on depèn el salari dels objectius o resultats obtinguts pel treballador.
En aquestes situacions de risc, les empreses han de tenir cura dels treballadors, fins i tot si fos possible brindant suport psicològic, cognitiu, conductual, reconeixent que la sisifèmia és un problema que persisteix en el camp laboral.
