Actualment esteu veient Cada 8 minuts mor una dona per malaltia cardiovascular a Espanya

Cada 8 minuts mor una dona per malaltia cardiovascular a Espanya

Segons les últimes dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) durant el 2021 van morir a Espanya un total de 63.291 dones degut a alguna malaltia cardiovascular. Això vol dir una dona morta cada 8 minuts.

Analitzant les taxes brutes de mort per cada 100.000 habitants,  l’any 2021 van morir més dones per malalties cardiovasculars que per tumors, mentre que els homes moren més per càncer.

Les malalties isquèmiques del cor són la causa més important de mort cardiovascular en dones a tot el món, tot i que la incidència reportada hi està infraestimada. 

Tanmateix, si bé és cert que l’infart de miocardi clàssic és tres vegades més comú en homes que en dones en edat avançada, també cal destacar que augmenta el nombre de dones per sota dels 65 anys que pateixen infart de miocardi. En concret l’anomenat MINOCA (un tipus d’infart sense obstrucció de les artèries coronàries) i dissecció coronària espontània (separació espontània de les capes de la paret arterial -per trencament o esquinçament- de causa desconeguda). S’estima que fins al 30% dels infarts de miocardi en dones per sota dels 60 anys són causats per una dissecció coronària espontània.

Més enllà dels factors de risc clàssics i prevalents en edats avançades com són la pressió arterial, alimentació, colesterol, tabaquisme, obesitat i sedentarisme, les dones experimenten canvis hormonals al llarg de la seva vida, cosa que també pot afectar el risc de patir malalties cardiovasculars.

Alguns d’aquests factors de risc en les dones son els següents:

  1. La menopausa. Durant la menopausa disminueixen els nivells d’estrògens i això es relaciona amb alteracions en la funció vascular. Els canvis hormonals característics d’aquesta etapa també s’associen a alteracions en la composició corporal amb un increment del greix abdominal (el més perillós) i als canvis en el perfil lipídic, de manera que es produeixen increments entre un 10 i un 15% en els nivells de colesterol LDL (colesterol dolent) i triglicèrids, mentre que baixen lleument els nivells de colesterol HDL (colesterol bo). A més a més, entre el 30 i el 50% de les dones desenvolupa hipertensió abans dels 60 anys.
  2. La insuficiència ovàrica prematura (pèrdua de la funció ovàrica abans dels 40 anys): les dones que ho pateixen també tenen menys esperança de vida que aquelles amb una menopausa tardana, a causa de malalties cardiovasculars i osteoporosi. Cada any de menopausa primerenca s’associa amb un increment del 3% del risc cardiovascular.
  3. Avortaments de repetició: tenir dos o més avortaments, consecutius o no, pot incrementar el risc de malaltia isquèmica del cor.
  4. Les dones amb antecedents de part prematur (aquell que es produeix abans de la setmana 37 de gestació) semblen tenir dues vegades més risc de malaltia cardiovascular a la vellesa.
  5. La hipertensió gestacional afecta entre el 5 i el 10% de les embarassades a tot el món. La preeclàmpsia (síndrome caracteritzada per l’augment de la pressió arterial, la presència de proteïnes a l’orina i un mal funcionament de l’endoteli) incrementa per 4 el risc de patir insuficiència cardíaca i hipertensió i per 2 el risc de malaltia isquèmica del cor, accidents cerebrovasculars i morts cardiovasculars.
  6. La diabetis gestacional, que passa en aproximadament el 7% dels embarassos, s’associa amb el doble de risc d’esdeveniments cardiovasculars futurs.
  7. Les píndoles anticonceptives orals combinades comporten un increment del risc de trombosi venosa, infart i ictus; que augmenta significativament si la dona fuma.

En aquest context, la Societat Espanyola de Cardiologia i la Fundació Espanyola del Cor promouen estratègies per abordar l’excés del risc cardiovascular a les dones amb una sèrie de recomanacions recollides al document publicat a l’European Heart Journal:  ‘Salut cardiovascular després de la transició a la menopausa, trastorns de l’embaràs i altres condicions ginecològiques: un document de consens de cardiòlegs, ginecòlegs i endocrinòlegs europeus’. 

Deixa un comentari