Actualment esteu veient El control del frau alimentari

El control del frau alimentari

El frau alimentari és el subministrament d’un producte alimentari que no és de la naturalesa, substància o qualitat exigida i que, per tan, suposa un engany pel comprador o consumidor. En ocasions, aquest frau alimentari pot ser resultat d’un fet delictiu intencionat i, en d’altres ocasions, pot derivar d’errors / males pràctiques d’elaboració.

De fet, els delictes i fraus alimentaris poden ser de moltes formes. Un exemple habitual és l’adulteració, l’addició d’una substància estranya que no és a l’etiqueta del producte per reduir costos o falsificar-ne la qualitat. Un altre exemple és la substitució, reemplaçament d’un ingredient amb una substància semblant a la que haruia de ser però d’una qualitat inferior.

Cap indústria alimentaria és immune al frau: des de dolços, herbes i espècies i carn fins a oli d’oliva i vi, gairebé tots els tipus d’aliments i begudes han estat subjectes a aquest tipus de pràctiques.

Segons s’indica al Codi Alimentari espanyol, es considera falsificat qualsevol aliment alterat sota alguna de les següents circumstàncies:

  • Que hagi estat preparat o retolat per simular-ne un altre conegut.
  • Que la seva composició real no correspongui a la declarada i comercialment anunciada.
  • Qualsevol altra capaç d’induir a error el consumidor.
Control anti frau
L’autoritat competent de control oficial en matèria de qualitat i lluita contra fraus és la Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del Departament d’Agricultura.
La unitat encarregada d’efectuar aquestes tasques de control oficial és la Subdirecció General de la Inspecció i Control Agroalimentari.
Hi ha tres tipus d’actuacions de control anti frau en el sector agro-alimentari:
  1. Inspeccions programades prèviament en el Pla General d’Inspecció en empreses seleccionades per mitjà d’una anàlisi de riscos. Les inspeccions estan programades en un Pla Anual d’Inspecció de lluita contra el frau en productes agroalimentaris. D’altra banda, aquestes inspeccions s’inclouen en el Pla Nacional de Control Oficial de la Cadena Alimentària (PNCOCA).
  2. Inspeccions imprevistes que són conseqüència de successos inesperats o sospites d’infracció (denúncies, propostes raonades d’altres administracions de control, informació, etc.).
  3. Controls exploratoris. Actuacions de control sistemàtiques per a categoritzar els operadors agroalimentaris en funció dels elements de risc avaluats (activitat, autocontrol, traçabilitat, etc.).
Els sectors agroalimentaris objecte del control són aquells que destaquen pel seu interès socioeconòmic important, com per exemple: carns i derivats carnis, productes de la pesca, els productes vitivinícoles, vinagres, begudes espirituoses, begudes analcohòliques, olis vegetals, greixos, llet i derivats lactis, plats preparats, fruites i hortalisses fresques, farines i cereals, llegums i arròs, fruita seca, conserves vegetals, conserves de peix, xocolata, cafè, mel, gelats, torrons, caramels, condiments i espècies, etc.

El control s’estén a totes les fases de la cadena alimentària, des de la producció fins a la comercialització.

Control del frau agro-alimentari a nivell europeu
La Unió Europea disposa del Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF), una eina que es va crear per  facilitar a les autoritats de seguretat alimentària intercanviar ràpidament informació sobre els riscos per a la salut derivats dels aliments o pinsos per tal que puguin prendre mesures immediates per evitar el risc.

El RASFF ofereix servei les 24 hores del dia per garantir que les notificacions urgents s’enviïn, rebin i responguin de manera col·lectiva i eficient. La informació vital intercanviada a través de RASFF pot provocar que els productes siguin retirats del mercat. Gràcies a RASFF, es eviten molts riscos de seguretat alimentària abans que puguin causar danys, des de la granja fins a la taquilla.

En aquest sistema hi participen els Estats membres, altres països europeus no membres de la UE, la Comissió Europea i l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària.

Què fer en cas de sospita de frau alimentari?

Els operadors econòmics implicats en la cadena alimentària estan obligats a comunicar a la Subdirecció General de la Inspecció i Control Agroalimentari qualsevol forma de frau i falsificació o qualsevol altra pràctica similar (article 36.2 de la Llei de qualitat agroalimentària).

En el cas que alguna persona consumidora vulgui denunciar un frau alimentari o una sospita pot adreçar-se a l’Agència Catalana del Consum.

Més informació:

Deixa un comentari