Un nou estudi publicat per la Comissió Europea alerta que aproximadament el 46% de la mel provada no complia la Directiva de la mel i es sospitava que el 60% s’havia barrejat amb sucres aliens.
La legislació de la UE dicta que no es pot afegir res a la mel. Tanmateix, s’ha detectat que els envasadors el “adulteren” amb un xarop de sucre per abaratir el producte i assegurar-se que els perfils de sabor es mantenen constants.
L’anàlisi també va trobar que s’havien afegit additius i colorants i s’havien eliminat pol·lens per fer que la font d’una mica de mel fos més difícil de detectar.
Com a resultat d’aquest estudi, 44 operadors de la UE han estat investigats i set sancionats després de les proves de 320 mostres realitzades per agències sanitàries i científiques de la UE i l’Oficina Europea de Lluita contra el Frau.
El nombre més elevat d’enviaments sospitosos a les proves va procedir de la Xina (74%), tot i que la mel procedent de Turquia va tenir la major quantitat proporcionalment, amb un 93%.
Es va trobar que la mel importada al Regne Unit era 100% “sospita”, però l’informe va assenyalar que “probablement era el resultat de la mel produïda en altres països i mesclada al Regne Unit abans de la seva reexportació a la UE”.
L’informe diu que hi ha una “forta sospita” que una “gran part” de la mel adulterada sospitosa no es detecta al mercat de la UE.
Cindy Adolphe, consultora de polítiques de l’ONG de la UE BeeLife i de l’Associació Europea d’Apícols Professionals (EPBA), va dir a Just Food que els resultats no eren sorprenents i que les xifres no han sorprès als apicultors professionals: “És ben conegut i fa deu anys que els apicultors diuen que hi ha alguna cosa malament al mercat de la mel. Però ara tenim la prova. Ara necessitem una solució: necessitem una transparència total, un etiquetatge clar d’origen per a la mel barrejada i mètodes analítics estandarditzats: mètodes moderns, no obsolets”.
Adolphe també indica que que alguns envasadors estan aprofitant la forta demanda del mercat de mel i la seva imatge com a producte saludable. “La gent està aprofitant la bona imatge de les abelles i de la mel. Per tant, hi ha una oportunitat de mercat. Si combineu amb un producte al voltant d’1 EUR (1,07 dòlars EUA), guanyeu més diners. Però no és just, és un frau.”
L’informe també assenyala limitacions en els mètodes d’autenticació utilitzats per determinar l’autenticitat de la mel, dient que “es queden enrere i no tenen prou sensibilitat”.I mentrestant, els estafadors estarien adaptant el nivell d’adulteració amb sucres aliens a la mel a aquesta capacitat analítica.
Segons Adolphe “els apicultors d’arreu d’Europa demanen que s’estandarditzin nous mètodes” per ajudar a combatre l’adulteració ja que els xarops que es fan servir per barrejar-los amb la mel són cada cop més sofisticats i més difícil de detectar. Ara els laboratoris i alguns envasadors tenen mètodes per trobar-los, però encara no estan estandarditzats.
“És per això que els apicultors demanen que s’estandarditzin mètodes de prova “nous”, com ara LC-IRMS o RMN”.
És important que els consumidors llegeixin les etiquetes i que els envasadors i la indústria es centrin en la qualitat perquè els apicultors puguin aconseguir el preu que es mereixen. Si els apicultors moren, no hi ha pol·linització, i això qüestiona la disponibilitat d’aliments a Europa. L’impacte de la producció de la mel és multitransversal.
Més informació:
- EU coordinated action “From the Hives” (Honey 2021-2022)
- Real Decreto 523/2020, de 19 de mayo, por el que se modifica el Real Decreto 1049/2003, de 1 de agosto, por el que se aprueba la Norma de calidad relativa a la miel.
