El frau alimentari és el subministrament d’un producte alimentari que no és de la naturalesa, substància o qualitat exigida i que, per tan, suposa un engany pel comprador o consumidor. En ocasions, aquest frau alimentari pot ser resultat d’un fet delictiu intencionat i, en d’altres ocasions, pot derivar d’errors / males pràctiques d’elaboració.
De fet, els delictes i fraus alimentaris poden ser de moltes formes. Un exemple habitual és l’adulteració, l’addició d’una substància estranya que no és a l’etiqueta del producte per reduir costos o falsificar-ne la qualitat. Un altre exemple és la substitució, reemplaçament d’un ingredient amb una substància semblant a la que haruia de ser però d’una qualitat inferior.
Cap indústria alimentaria és immune al frau: des de dolços, herbes i espècies i carn fins a oli d’oliva i vi, gairebé tots els tipus d’aliments i begudes han estat subjectes a aquest tipus de pràctiques.
Segons s’indica al Codi Alimentari espanyol, es considera falsificat qualsevol aliment alterat sota alguna de les següents circumstàncies:
- Que hagi estat preparat o retolat per simular-ne un altre conegut.
- Que la seva composició real no correspongui a la declarada i comercialment anunciada.
- Qualsevol altra capaç d’induir a error el consumidor.
- Inspeccions programades prèviament en el Pla General d’Inspecció en empreses seleccionades per mitjà d’una anàlisi de riscos. Les inspeccions estan programades en un Pla Anual d’Inspecció de lluita contra el frau en productes agroalimentaris. D’altra banda, aquestes inspeccions s’inclouen en el Pla Nacional de Control Oficial de la Cadena Alimentària (PNCOCA).
- Inspeccions imprevistes que són conseqüència de successos inesperats o sospites d’infracció (denúncies, propostes raonades d’altres administracions de control, informació, etc.).
- Controls exploratoris. Actuacions de control sistemàtiques per a categoritzar els operadors agroalimentaris en funció dels elements de risc avaluats (activitat, autocontrol, traçabilitat, etc.).
Què fer en cas de sospita de frau alimentari?
Els operadors econòmics implicats en la cadena alimentària estan obligats a comunicar a la Subdirecció General de la Inspecció i Control Agroalimentari qualsevol forma de frau i falsificació o qualsevol altra pràctica similar (article 36.2 de la Llei de qualitat agroalimentària).
En el cas que alguna persona consumidora vulgui denunciar un frau alimentari o una sospita pot adreçar-se a l’Agència Catalana del Consum.
Més informació:
- Reglamento (CE) n o 178/2002 del Parlamento Europeo y del Consejo de 28 de enero de 2002 por el que se establecen los principios y los requisitos generales de la legislación alimentaria, se crea la Autoridad Europea de Seguridad Alimentaria y se fijan procedimientos relativos a la seguridad alimentaria
- Decreto 2484/1967, de 21 de septiembre, por el que se aprueba el texto del Código Alimentario Español.
- Reglament (UE) 2019/1715 de la Comissió Europea
- Lluita contra el frau alimentari – Generalitat de Catalunya
- EU Agri-Food Fraud Network
- Alert and Cooperation Network 2022
- Informe anual sobre frau alimentari 2021
- Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF)