Actualment esteu veient EEUU autoritza que porcs manipulats genèticament entrin a la cadena alimentària

EEUU autoritza que porcs manipulats genèticament entrin a la cadena alimentària

L’Administració d’Aliments i Medicaments dels EEUU (FDA) autoritza que porcs manipulats genèticament entrin a la cadena alimentària. Val a dir, però, que ara per ara l’autorització de l’FDA és només per als porcs produïts per un centre d’investigació concret.

L’objectiu general és desenvolupar trets desitjables per millorar la producció d’aliments i la qualitat de la carn. 

En aquests porcs se’ls ha aplicat la tecnologia CRISPR (en anglès: Clustered Regularly Interspaced Short Palindromic Repeats) o Repeticions Palindròmiques Curtes Agrupades i Regularment Espaiades. S’utilitza el Cas9, una endonucleasa coneguda per actuar com a “tisores moleculars”, que talla i edita, o corregeix, en una cèl·lula, l’ADN. Un ARN guia dirigeix les tisores moleculars Cas9 al lloc exacte on es vol tallar la cadena d’ADN.

Els canvis realitzats a través de CRISPR no afectaven a cap part del genoma que fessin els animals més susceptibles a malalties infeccioses. Hi ha qui es refereix a aquest procediment com una “forma d’alta tecnologia de cria selectiva”. Aquests porcs no corresponen al concepte fins ara conegut “d’animals modificats genèticament (OMG)”, la qual cosa implicaria una tecnologia diferent que consisteix en inserir ADN d’una espècie externa al genoma d’un organisme. Es a dir, aquests porcs als quals se’ls ha aplicat la tecnologia CRISPR, no incorporen cap ADN extern als porcs. L’edició gènica és una tecnologia d’avantguarda que només funciona dins de l’ADN d’una espècie i que pot fer canvis que es podrien produir de manera natural o mitjançant pràctiques de cria tradicionals. Per aquest motiu es sol·licita que els aliments elaborats a partir d’aquests porcs no hagin de portar un etiquetatge especial.

Per explicar-ho d’una altra manera, la modificació genètica que es fa d’aquests porcs és molt diferent del salmó modificat genèticament al qual se li incorpora un gen de peixos oceànics que actua com a “interruptor” per produir l’hormona del creixement durant tot l’any. Una mesura que permet escurçar el temps que transcorre fins aconseguir un salmó madur.

El director d’aquest projecte explica que les pràctiques de producció convencionals no seran suficients per alimentar la població mundial el 2050. Per això, fan falta solucions biotecnològiques com l’edició de gens CRISPR.

Més informació a FSN.

Deixa un comentari