Actualment esteu veient Què són els Contaminants Orgànics Persistents?

Què són els Contaminants Orgànics Persistents?

Els Contaminants Orgànics Persistents (COP), internacionalment anomenats POPs (Persistent Organic Pollutants, en anglès), són substàncies químiques que arriben als humans sobretot a través del consum d’aliments d’origen animal (per la seva acumulació al greix).

Aquestes substàncies persisteixen al medi ambient i s’acumulen en els sistemes biològics, per la qual cosa són detectables en gairebé tots els aliments, encara que en alguns a nivells molt baixos. La toxicitat dels diferents compostos varia enormement, però els efectes per una exposició perllongada poden variar des d’efectes en el metabolisme o en el sistema reproductor fins a diferents tipus de càncers.

Els COP es caracteritzen perquè:

  1. Tenen una elevada permanència al medi ambient en ser resistents a la degradació. La majoria dels COP són compostos organoclorats (amb una estructura molecular basada en el carboni i el clor). L’enllaç carboni-clor és difícil de trencar, de manera que la presència de clor disminueix, també, la reactivitat d’altres enllaços a les molècules orgàniques.
  2. Son bioacumulables: s’incorporen als teixits dels éssers vius (són solubles en greixos) podent augmentar-ne la concentració a través de la cadena tròfica.
  3. Son altament tòxics i provoar greus efectes sobre la salut humana i el medi ambient: La química del clor produeix més de 11.000 compostos organoclorats, la majoria nocius per a les persones, els animals i el medi ambient en general.
  4. Poden transportar-se a llarga distància, podent arribar a regions on mai s’han produït o utilitzat.

Entre els COP més importants des del punt de vista de la salut pública hi ha les dioxines i els PCBs, així com altres substàncies que contenen a la seva estructura química altres halògens diferents del clor (BFR, PFOS i PFOA, organoestànnics). Segons l’evidència actual, no tots els COP tenen potencial carcinogènic, encara que la majoria són tòxics per al sistema endocrí.

Els més coneguts són:

  • Dioxines i PCBs
  • PFAs
  • BFR
  • Parafines clorades

Les dioxines són els únics que poden tenir un origen natural (erupcions volcàniques o incendis forestals), els COP són substàncies químiques d’origen antropogènic, principalment subproductes no intencionats d’una sèrie de processos químics i gairebé tots els processos de combustió. Molts COP sutilitzen o afegeixen a gran varietat de productes de consum o comercials per millorar les seves propietats.

Actualment està prohibida la producció d’una gran varietat de COP per la seva persistència al medi ambient i el seu impacte en la salut pública. Tot i això, encara són alliberats al medi ambient a través de fugues o per deixalles mal controlades de productes que els contenen.

Regulació i prohibició dels COP

No és un risc nou. De fet, els efectes perjudicials dels COP es coneixen des dels anys 60. No obstant això, no va ser fins als 80 que es va prohibir a nivell internacional la producció de la majoria de COP, i fins i tot als nostres dies es va ampliant la llista de substàncies incloses a la prohibició.

Més informació:

Deixa un comentari